Blog

Diàlegs sobre aporofòbia

 

En el marc del projecte “Diàlegs sobre aporofòbia”, subvencionat per la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives de la Generalitat de València, hem entrevistat Stefano, que durant 5 anys va viure al carrer a Alacant.

Avui dia, més de 33.000 persones viuen en situació de sensellarisme a Espanya. Dormir i viure al carrer té un component de violència estructural, que es veu agreujat per la violència directa: aquestes persones pateixen agressions, insults i discriminació, i en els casos més terribles, violència sexual, física i assassinats. Aquesta violència roman moltes vegades oculta, excepte en els casos més extrems.

La violència continuada cap a les víctimes del sensellarisme té un alt impacte en la manera que aquestes persones perceben les seues pròpies vides. Segons dades de l’Observatori HATEnto, el 47% de les persones en situació de sensellarisme han patit algun incident o delicte d’odi entre els quals s’inclouen insults, tracte discriminatori, assetjament, agressions físiques i verbals, etc.

La manca de coneixement de què és l’aporofòbia i de l’existència dels delictes d’odi per aporofòbia, tant per part de les víctimes com dels agents que participen en el procés de detecció i denúncia, contribueix a la naturalització d’aquestes violències i a la seua impunitat. Ho veiem en la negació o minimització de les experiències que viuen les persones en situació de sensellarisme, i fins i tot, en el sentiment de culpa que tenen per creure que han pogut ser elles les que han provocat aquestes conductes discriminatòries pel fet de viure al carrer.

Les persones en situació de sensellarisme són especialment vulnerables a l’aporofòbia, ja que estan molt desprotegides, sense comptar amb un habitatge com a espai de seguretat i protecció.

El suport de la societat en el seu conjunt a les polítiques d’atenció a les persones sense llar passa per la superació de la imatge negativa i estigmatitzada que té aquest col·lectiu i per ampliar el coneixement sobre l’aporofòbia: com actua, com es perpetua, quins impactes produeix a les persones i quins són els mecanismes de prevenció de la discriminació. Però, sobretot, passa per donar suport a les solucions basades en la vivenda perquè cap persona visca al carrer. I que, com Stefano, puguen comptar amb un llar on recuperar-se i on iniciar el seu projecte de vida.

Si tú también quieres combartir el odio, actúa